viernes, 28 de febrero de 2014

APARELL RESPIRATORI

A la part superior del sistema respiratori , els orificis nasals ( també anomenats narius ) prenen l'aire, llevandolo al nas , on el mateix s'entebeeix i humidifica . Els petits borrissols , denominats cilis , protegeixen els conductes nasals i altres parts del tracte respiratori , filtrant la pols i altres partícules que entren al nas per l'aire que respirem .

L'aire també pot inhalar per la boca . Aquestes dues obertures de la via respiratòria ( la cavitat nasal i la boca ) s'uneixen a la faringe , o gola , a la part posterior del nas i la boca . La faringe és part del sistema digestiu i del sistema respiratori perquè transporta tant aliment com aire. A la base de la faringe , aquest conducte es divideix en dos, un per a l'aliment ( l'esòfag, que arriba fins a l'estómac ) i l'altre per l'aire. L'epiglotis , una petita llengüeta de teixit , cobreix el conducte de l'aire quan empassem , evitant que el menjar i el líquid penetrin en els pulmons .

La laringe , o caixa de la veu , és la part superior del conducte de l'aire . Aquest petit tub conté un parell de cordes vocals que vibren per a produir sons . La tràquea s'estén cap avall des de la base de la laringe . Part d'ella ho fa pel coll i part , per la cavitat toràcica . Les parets de la tràquea estan reforçades amb rígids anells cartilaginosos que la mantenen oberta . La tràquea també està revestida de cilis , que eliminen els fluids i les partícules estranyes que hi ha a la via respiratòria perquè no entrin en els pulmons .

En el seu extrem inferior , la tràquea es divideix esquerra i dreta en conductes d'aire anomenats bronquis , que estan connectats als pulmons . A l'interior dels pulmons , els bronquis es ramifiquen en bronquis més petits i fins i tot en conductes més petits anomenats bronquíols . Els bronquíols acaben en minúscules bosses d'aire anomenades alvèols , on té lloc l'intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni . Cada pulmó alberga al voltant d'uns 300 o 400 milions d' alvèols . Els pulmons també contenen teixits elàstics que els permeten inflar i desinflar sense perdre la forma , i estan coberts d'una membrana anomenada pleura . Aquesta xarxa d'alvèols , bronquíols i bronquis es coneix com a arbre bronquial .

La cavitat toràcica , o tòrax , és una caixa hermètica que alberga l'arbre bronquial , els pulmons , el cor i altres estructures . Les costelles i els músculs annexos formen la part superior i els costats del tòrax , la part inferior està formada per un múscul de grans dimensions anomenat diafragma . Les parets toràciques formen una caixa protectora al voltant dels pulmons i altres continguts de la cavitat toràcica . El diafragma , que separa el pit de l'abdomen , juga un paper molt important en la respiració . Es mou cap avall quan inhalem , augmentant la capacitat de la cavitat toràcica quan prenem aire pel nas i la boca . Quan exhalem , el diafragma es mou cap amunt , el que fa que la cavitat toràcica reduir-la i els gasos dels pulmons pugen i ixen pel nas i la boca .

                       



domingo, 16 de febrero de 2014

RESUM DEL VIDEO DE CONSERVACIÓ D'ALIMENTS

A principis del segle XX és va inventar el frigorífic,que ens permet mantindre fresc el menjar,però hasta que es va inventar la gent havia de resguardar els seus aliments als neveros.
Les persones que disposaven de neveros tenien que transportar neu per a posar-la a l'interior d'aquests i així poder disfrutar d'aliments frescos,aquests transports es feien per la nit i a lloms de la caballeria.
Els neveros es trobaven a coves naturals o es feien artificialment,consistia en fer capes de neu prensada entre les quals es ficava paia per a mantindre el gel.
Al principi del segle XX les primeres neveres eren caixes de fusta on es ficaven barres de gel que ja es feien en fabriques.
A mitjans del segle XX gràcies a la termodinàmica,que permitia convertir la corrent elèctrica en fred,va permetre la creació dels primers congeladors.
Això va propiciar el canvi en els hàbits alimentaris de les persones perquè podien conservar productes frescos durant més temps.
També gràcies a l'investigació s'ha aconseguit que els aliments es puguen mantindre en bones condicions durant més temps.
El fred en els aliments frescos ralentiça els seus ritmes biològics permitix la seua conservació durant més temps,ralentiçant també l'aparició d'agents perjudicials per als aliments com el moho.
El procés de maduració d'alguns aliments és diferent,uns tarden més i altres menos(per exemple:els platàns i les cireres no poden estar juntes perquè s'envien un gas químic,l'etilé,que fa que una fruita madure més depressa del que heu fa normalment.
Les investigacions per a que els aliments duren més temps van descobrir una tècnica anomenada atmòsfera modificada,que consisteix en embassar els aliments i modificar la composició de l'aire dins de l'envase.
Una altra tècnica de conservació dels aliments és envassar-los de manera activa que consistix a col·locar l'aliment en una bandeja de plàstic i recobrir-lo amb un plàstic,està bandeja duu una capa de barniç en la qual hi ha unes substàncies naturals que eviten l'oxidació dels aliments,que és la principal causa de la seua degradació.
Una altra manera de conservar el menjar és mantindre correctament la cadena del fred,quan es trenca aquesta cadena es produeixen pèrdues de nutrients i vitamines.
Per als productes làctees hi ha quatre tipus de tractaments:

  • PASTEURIZACIÓ
  • ESTERILITZACIÓ
  • UHT
  • UPERIZACIÓ
Depenent del sistema utilitzat la llet per més nutrients,aminoàcids,vitamines i àcidfolic,amb la pasteurització i la uht la llet és igual de fresca com si la beguerem directament de l'animal.
Els iogurts se realitzen fermentant la llet i afegint els bacteris LACTIBACILLUS BULGARICUS i STREPTOCOCCUS THERMOPHI.
Ja s'està investigant en altres mètodes de conservació com envases intel·ligent que mitjançant senyals de colors ens advertiràn si el producte està en condicions de menjarse-lo o no.
Uns altres sistemes encara menos dessarrollats són el tractament dels productes a altes presions hidroestàticques o a sotmetre-los a alts impulsos elèctrics d'alt voltatge.
Encara que aquests dos últims processos necessiten encara molt de desenvolupament per a dur-se a terme.



DIETA ALIMENTICIA

Aquesta ha sigut la meua dieta durant quatre dies.

12/2/2014                                                          13/2/2014                                                                  

DESDEJUNI                     DESDEJUNI

0,5L de llet - 500g                                            0,5L de llet - 500g
                                                                            5 galetes - 100g  

ESMORZAR                      ESMORÇAR              

 1 entrepà - 180g                                              1 entrepà - 180g

DINAR                         DINAR

Llentilles amb xoriçó - 200g                            Macarrons - 250g
Iogurt - 100g                                                      Iogurt - 100g
Tros de pà - 50g                                               Platàn - 150g    
SOPAR                         SOPAR

Pollastre al forn - 175g                                    Llongasises - 150g
Creïlles fregides - 150g                                   Tros de pà - 50g
Poma - 45g                                                       Actimel - 100g

TOTAL =  1.400g                                             TOTAL = 1580g

14/2/2014                                                         15/2/2014

DESDEJUNI                     DESDEJUNI

0,5L de llet - 500g                                            0,5L de llet - 500g
                                                                            Cereals - 150g


ESMORÇAR                      DINAR

1 entrepà - 180g                                               Tortilla de creïlla - 225g
                                                                            Sundae(gelat) - 150g 
DINAR                         SOPAR

Caracoles -200g                                               Pizza - 200g

SOPAR

Burguer King - 250g              

TOTAL = 1.130g                                             TOTAL = 1.225g




MICROORGANISMES


Els microorganismes són aquells éssers vius més diminuts que únicament poden ser apreciats a través d'un microscopi. En aquest extens grup podem incloure els virus, els bacteris, llevats i floridures que pul · lulen pel planeta terra. 
Respecte de la seva estructura biològica i a diferència del que passa amb les plantes o els animals, aquesta és summament elemental ja que són unicel · lulars, en el que sí coincideixen amb els esmentats és en la individualitat que presenten.

ESQUEMA DE MICROORGANISMES QUE CAUSEN ENFERMETATS:




Des Definició ABC: http://www.definicionabc.com/salud/microorganismos.php # ixzz2tUpJJ6wJ

LA NEVERA, UN UTENSILI BEN PRÀCTIC

Fa apenes un segle que existeix la nevera,un objecte que funciona per corrent elèctric i ens permet mantindre els aliments frescos durant dies.

Abans a l'època dels nostres avis no existien les neveres i per tant no podien comprar aliments frescs per a guardar-los durant un cert temps,sinó que tenien que comprar la carn justa per al mateix dia perquè si no es podria.

Molta gent tenia neveros on es guardava el menjar,però per poder mantindre-lo fresc arreplegaven neu per a dipositar-la al interior i així poder mantindre fresc l'aliment.

         
NEVERO DE CAMARILLAS(TERUEL)                                                  INTERIOR DE UN NEVERO


INFORMACIÓ TRETA DE LES EXPLICACIONS I RAONAMENTS DE CLASSE
IMATGES DE GOOGLE IMATGES

sábado, 15 de febrero de 2014

DIETA MEDITERRÀNIA

La dieta mediterrània és una dieta cardiosaludable.

Beneficis de seguir aquesta dieta:

  • Evita l'obesitat i les malalties cardiovasculars ja que ajuda a reduir els nivells de colesterol i triglicèrids en sang.
  • La dieta mediterránea es un aliado contra la diabetes debido a que una alimentación rica en hidratos de carbono complejos y aceite de oliva hace que los niveles de glucosa de nuestro cuerpo se regulen. No hay que olvidar que es una dieta rica en antioxidantes debido a la cantidad de vitaminas y polifenoles que contienen los alimentos que se ingieren.
  • La ingesta d'oli d'oliva i greixos omega 3 prevé l'aparició de càncer de mama i de còlon.
  • Fins l'alcohol que es consumeix en la dieta mediterrània és beneficiós per a l'organisme, ja que el seu consum moderat és un bon aliat per evitar malalties cardiovasculars.




http://www.vitonica.com/dietas/beneficios-de-la-dieta-mediterranea