sábado, 15 de noviembre de 2014

GEODINÀMICA INTERNA

INTRODUCCIÓ

Mineral:cos natural,sòlid de composició química definida(s'accepten lleugeres variacions) i d'estructura cristal·lina.

Cristall:cos sòlid que té els seus àtoms ordenats geometricament.

Vidre:cos d'apariència sòlida(els físis heu anomenen líquid subrefredat) que no té els àtoms ordenats geometricament.

Roques magmàtiques: totes es produeixen a partir dels refredament d'un magma i hi ha dos grans tipus:

Les plutòniques es formen lentament als nuclis de les muntanyes i estàn formades per minerals.

Les volcàniques,per contrames refreden ràpidament i tenen pocs minerals i,majoritariament,estàn formades per vidre.

Segregació magmàtica:El magma es forma a partir de la fusió parcial d'una font parental localitzada a grans profunditats (la base de l'escorça i de la part superior del mantell). Els factors principals que propicien tal fusió parcial són: a) contingut d'aigua, b) temperatura, c) pressió i d) composició de les fonts parentals. D'aquests factors, uns dominen sobre altres depenent de l'ambient tectònic en el qual es genere el magma.

CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES MAGMÀTIQUES:



SEGREGACIÓ MAGMÀTICA






He trobat la informació:

http://geocity-emily.blogspot.com.es/2009/03/magmatismo.html
apunts de classe
imatges google









sábado, 8 de noviembre de 2014

RIUS AMB DELTES I ESTUARIS

Un delta és una desembocadura formada per la acumulació de sediments en forma de lletra grega delta,en forma de triangle atravessada per diversos canals pels que el riu desaigua en el mar.

Un estuari és una desembocadura única,àmplia i lliure de sediments d'un riu.


Rius amb delta: Amazonas,Nilo,Yangtsé Kiang,Misisipi,Huang-Ho,Obi,Congo,Amur,Lena,Mackenzie,Mekong,Volga,Murray,Orinoco,Rhin,Sena,Po

Rius amb estuari:Sena,Amazonas,Congo,Orinoco,Rhin,Murray,Amur,Obi,Huang-Ho




sábado, 18 de octubre de 2014

TIPUS DE ROQUES

Hi ha tres tipus de roques:

  1. ROQUES MAGMÀTIQUES O IGNEES
Es formen quan el magma es gela i es solidifica. Hi ha dos tipus:

PLUTÒNIQUES:quan el gelament es produeix lentament baix la superfície es formen roques amb cristalls grans que es denominen roques plutòniques.

VOLCÀNIQUES:si el gelament es produeix ràpidament sobre la superfície es formen roques amb cristalls invisibles anomenades roques volcàniques.

Aquesta és una taula amb les roques plutòniques i volcàniques més comuns:



2. ROQUES SEDIMENTÀRIES 

Són les roques que es formen a partir de l'acumulació de sediments.
Les roques sedimentàries ocupen 75% de la superfície terrestre








3. ROQUES METAMÒRFIQUES

Qualsevol roca que es sotmet a intenses pressions i temperatures sofreix canvis en els seus minerals i es transforma en un nou tipus de roca que es diu roca metamòrfica





DIBUIX SOBRE EL CICLE DE LES ROQUES:



BIBLIOGRAFIA:

WIKIPEDIA,IMAGES GOOGLE I http://e-ducativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio/750/984/html/3_tipos_de_rocas_magmticas.html

viernes, 19 de septiembre de 2014

PAISATGE




Aquesta és una imatge de los lagos de Covadonga,on vaig estar l'estiu passat i és molt bonic,però la foto no l'he feta jo,l'he tret de imagenes google

martes, 10 de junio de 2014

APARELL LOCOMOTOR

Està format per músculs i ossos, s'encarrega d'executar les respostes del sistema nerviós.

Aparell muscular

Els músculs són òrgans formats per fibres que gasten energia per contraure's,però que no es poden allargar,quan un múscul deixa de gastar energia es queda com està.

Aparell esquelètic

A l'interior dels ossos es forma la sang i també la funció protectora dels òrgans vitals.Aquesta funció la realitza el crani i la columna vertebrals que protegeixen el sistema nerviós i les costelles que protegeixen els pulmons.

Articulacions 

Són la unió dels ossos. Hi ha tres tipus:


  • MÒBILS,es mouen lliurement per accions dels músculs,com el fémur.
  • SEMIMÒBILS,es mouen però molt poc,com les vertebres.
  • FIXES,són la unió d'ossos que no es desplacen entre ells,com el crani.

      
INFORMACIÓ TRETA DELS apunts del curs

sábado, 7 de junio de 2014

CICLE MENSTRUAL


Día 1. Ix la regla

Ix la regla i la hipòfisi comença a controlar les hormones.
Fa madurar uns quants folícles i un d'ells madura del tot.

Día 14. Explota el folícle i ix l'òvul cap a les trompes de Fal·lopi on pot ser fecundat.

Día 28.Si l'òvul no ha sigut fecundat,el cos groc cicatritja i deixa de produïr hormones i hi ha una nova regla.

Si l'òvul està fecundat el pròpi embrió produeix hormones per a mantindre la placenta i no hi habrà regla fins el part.

La hipòfisi és la glàndula "reina" en el nostre organisme degut a que en ella es produeixen o segreguen múltiples hormones,algunes de elles són hormones reguladores que dirigen el funcionament de gran part del sistema endocrí. 

INFORMACIÓ EXTRETA DE els apunts de classe i de http://www.seen.es/docs/publico/enfermedades/hipofisis/hipofisis.pdf

miércoles, 4 de junio de 2014

EL SIDA(SÍNDROME DE INMUNODEFICIÈNCIA ADMESA)

La infecció pel VIH és una enfermetat que pot destruir gadrualment el sistema inmunitàri,el qual fa que per al cos siga difícil combatre infeccions.

CAUSES


  • A través del contacte sexual
  • A través de la sang
  • De la mare al fill,quan està embaraçada
El virus no es transmitix per:
  • Contacte casual com un braç
  • Mosquits
  • Participació en deports
Entre les persones que amb major risc de contraure el sida estàn:
  • Drogadictes que comparteixen agulles per a injectar-se droga
  • Xiquets nascuts que no trataren a les seues mares
  • Persones amb relacions sexuals sense protecció
  • Persones que van rebre transfusions de sang entre 1977 i 1985
SÍMPTOMES

  • Diarrea
  • Febra
  • Dolor de cap
  • Dolor de gola
  • Erupcions de diversos tipus
  • Ganglis inflamats
  • Úlceres bucals
  • Dolor muscular
TRATAMENTS

Actualment no hi ha trataments per a eliminar aquest virus,però hi ha trataments que permeten manejar els símptomes,és la terapia antirretroviral.

INFORMACIÓ EXTRETA DE http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000594.htm




lunes, 2 de junio de 2014

APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ



L'aparell reproductor masculí està format per les vesícules seminals,la bufeta urinària,el penis,l'uretra,els testicles,l'escrot,el conducte deferent i la pròstata.


  • Les vesícules seminals, junt amb la pròstata, són unes glàndules que secreten uns fluids que acompanyen els espermatozoides.
  • L'escrot és una bossa cutània que conté els testicles.
  • Els testicles són dues glàndules petites i arrodonides situades en una bossa que hi ha entre les cames, a sota del penis: l'escrot. Els testicles es comuniquen amb el penis a través dels conductes deferents. Produeixen els espermatozoides.
  • El penis és un òrgan musculós que es troba a l'exterior del cos i que pot entrar en erecció, és a dir, es pot tornar rígid. Durant la unió sexual, el penis en erecció s'introdueix a la vagina.
  • El penis té dues funcions:
    - L'expulsió de l'esperma.
    - L'expulsió de l'orina.
  • Els conductes deferents són els tubs que comuniquen els testicles amb la uretra.

  • La uretra és el conducte per on s'expulsa el semen. També és la via per on surt l'orina.
  • La pròstata és una glàndula petita irregular, de color vermellós, que tenen els mascles dels mamífers unida al coll de la bufeta de l'orina i la uretra, i que segrega un líquid blanquinós i viscós.
  • La bufeta urinària és un òrgan muscular i membranós, a manera de bossa, que tenen molts vertebrats i en el qual va dipositant l'orina produïda en els renyons.
INFORMACIÓ TRETA DE http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/ud/reproduccio/alumnes/activitat3.htm#final



sábado, 31 de mayo de 2014

APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ



L'aparell reproductor femení està format per 5 òrgans sexuals: la vagina,la vulva,les trompes de Fal·lopi,l'úter i els ovaris.

  • La vagina és una cavitat de parets elàstiques que comunica l'úter amb l'exterior. És l'enllaç entre els genitals externs i els interns. És l'òrgan copuladorde la dona perquè rep el penis durant el coit. També és per o surt el fetus durant el part.
  • La vulva és l'òrgan externde l'aparell reproductor femení. Per la part de davant té un orifici per on surt l'orina, i per la part de darrera comunica amb la vagina. La vulva són uns replecs de pell en forma de llavis.
  • Els ovaris són dos òrgans arrodonits en forma d'ametlla. Als ovaris es produeixen els òvuls i cada vint-i-vuit dies n'alliberen un.
  • Les trompes de Fal·lopi són els conductes que recullen l'òvul de l'ovari i el transporten a la cavitat de l'úter; comuniquen els ovaris amb l'úter. És el lloc de trobada de l'òvul i l'espermatozoide, és on té lloc la fecundació.
  • L'úter és la cavitat on es desenvolupa l'òvul fecundat, el nou ésser, fins al moment del part. Té forma de pera invertida.

INFORMACIÓ EXTRETA DE http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/ud/reproduccio/alumnes/activitat2.htm#final

sábado, 26 de abril de 2014

APARELL EXCRETOR

El sistema o aparell excretor és l'encarregat d'eliminar les substàncies tòxiques i les deixalles del nostre organisme. 

El sistema excretor està format per l'aparell urinari, els pulmons i la pell. L'aparell unitari el formen els renyons i les vies urinàries. 

Al sistema excretor ha d'afegir l'intestí gros o còlon, que acumula deixalles en forma de desfets per ser excretades per l'anus. 

Els renyons són dos òrgans amb forma de poroto, de color cafè, situats a banda i banda del cos per davall de la cintura.


A través de l'artèria renal, arriba als ronyons la sang carregada de substàncies tòxiques. Dins dels ronyons, la sang recorre una extensa xarxa de petits capil · lars que funcionen com a filtres. Així, les deixalles que transporta la sang queden retinguts en el ronyó i es forma l'orina.



L'orina és un líquid groguenc compost per aigua, sals minerals i substàncies tòxiques per a l'organisme com la urea i l'àcid úric. 

Després l'orina passa a través de les vies urinàries. 

Les vies urinàries estan formades pels urèters, la bufeta i la uretra

Els urèters són dos tubs que surten un de cada ronyó i van a parar a la bufeta urinària. Per ells circula l'orina formada als renyons. 


La bufeta urinària és una bossa de parets elàstiques que emmagatzema l'orina fins al moment de l'expulsió. Perquè l'orina no surti contínuament, hi ha un múscul anomenat esfínter, que tanca la bufeta. 

La sang ix del renyó mitjançant la vena renal. Ja no conté urea ni àcid úric, però encara té diòxid de carboni. Per això passa a la vena cava i d'aquí al cor per dirigir finalment als pulmons.




  • http://www.profesorenlinea.cl/Ciencias/SistemaExcretor.htm



viernes, 25 de abril de 2014

APARELL DIGESTIU


 L'aparell digestiu està format per la boca,l'esòfag,l'estómac,l'intestí prim,l'intestí gros,el recte i l'anus.

PROCÉS DIGESTIUEn primer lloc interve la boca,on els dents mastegant,les glàndules salivars,segregant saliva i la llengua,ajudant en tot el procés es forma el bol alimentici.
La llengua passa el bol alimentici fins a la faringe,i a través del epiglotis passa a l'esòfag,que conduix el bol alimentici fins l'estómac.
A l'estómac es mesclen els aliments amb els sucs gàstrics,absorbint les proteínes,formant el quil.
El quil passa del estómac a l'intestí prim a través del píloro.
Es entonces quan la vesícula biliar,situada al fetge,vertix la bilis a l'intestí prim per afavorir la digestió de les grases.
Al mateix temps el pàncrees vertix el suc pancreàtic per a ajudar a seguir descomponent les grases i les proteínes en l'intestí.
En l'intestí prim s'absorbeixen les substàncies nutritives.
El que queda passa a l'intestí gros,on s'absorbeix part de l'aigua i líquids.
Finalment el que es denomina heces fecals baixen pel recte i són expulsades per l'anus.


FORMACIÓ DE L'ORINA

Els renyons són la suma de multitut de nefrones unides que funcionen independentment.Estan formades per una càpsula i tríbuls.
La formació de l'orina consta de tres processos:

  1. FILTRACIÓ:la sang de l'artèria ix pels capil·lars gracies a la presió sanguínea i el plasma entra a la càpsula. Aproximadament uns 180L diaris en la suma de totes les nefrones.
  2. REABSORCIÓ de les substàncies beneficioses que passen de dels túbuls fins la sang.
  3. SECRECIÓ:al final del trajecte les cèl·lules gasten energia per a impulsar les substàncies beneficioses que queden en l'orina i regular la quantitat d'aigua.

martes, 25 de marzo de 2014

APARELL CIRCULATORI

Diferències entre venes,artèries i capil·lars:


ARTÈRIES:són vasos sanguínis de paret grossa,de color blanc i elàstiques.Gràcies a la elasticitat mantenen la presió sanguínia que imprimeix el cor.Les artèries ixen del cor i porten sang a presió als òrgans.

VENAS:són vasos sanguínis de paret més prima de color rossat i plàstiques(quan es comprimeixen no recuperen la seua pel seu compte).
Les venes porten sang des dels òrgans al cor sense presió.
Entre una vena i una artèria equivalents,la vena sempre és més ampla(les artèries del coll es diuen caròtides i les venes del coll són les jugulars).

CAPIL·LARS:són vasos sanguínis al final de la ramificació de les artèries,es junten per forman venes.Estàn formades per teixit epitel·lial pla i és en el únic lloc on la sang interccanvia sustàncies amb les cèl·lules.






  • Informació extreta del resum de classe i la imatge de google imatges.









viernes, 28 de febrero de 2014

APARELL RESPIRATORI

A la part superior del sistema respiratori , els orificis nasals ( també anomenats narius ) prenen l'aire, llevandolo al nas , on el mateix s'entebeeix i humidifica . Els petits borrissols , denominats cilis , protegeixen els conductes nasals i altres parts del tracte respiratori , filtrant la pols i altres partícules que entren al nas per l'aire que respirem .

L'aire també pot inhalar per la boca . Aquestes dues obertures de la via respiratòria ( la cavitat nasal i la boca ) s'uneixen a la faringe , o gola , a la part posterior del nas i la boca . La faringe és part del sistema digestiu i del sistema respiratori perquè transporta tant aliment com aire. A la base de la faringe , aquest conducte es divideix en dos, un per a l'aliment ( l'esòfag, que arriba fins a l'estómac ) i l'altre per l'aire. L'epiglotis , una petita llengüeta de teixit , cobreix el conducte de l'aire quan empassem , evitant que el menjar i el líquid penetrin en els pulmons .

La laringe , o caixa de la veu , és la part superior del conducte de l'aire . Aquest petit tub conté un parell de cordes vocals que vibren per a produir sons . La tràquea s'estén cap avall des de la base de la laringe . Part d'ella ho fa pel coll i part , per la cavitat toràcica . Les parets de la tràquea estan reforçades amb rígids anells cartilaginosos que la mantenen oberta . La tràquea també està revestida de cilis , que eliminen els fluids i les partícules estranyes que hi ha a la via respiratòria perquè no entrin en els pulmons .

En el seu extrem inferior , la tràquea es divideix esquerra i dreta en conductes d'aire anomenats bronquis , que estan connectats als pulmons . A l'interior dels pulmons , els bronquis es ramifiquen en bronquis més petits i fins i tot en conductes més petits anomenats bronquíols . Els bronquíols acaben en minúscules bosses d'aire anomenades alvèols , on té lloc l'intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni . Cada pulmó alberga al voltant d'uns 300 o 400 milions d' alvèols . Els pulmons també contenen teixits elàstics que els permeten inflar i desinflar sense perdre la forma , i estan coberts d'una membrana anomenada pleura . Aquesta xarxa d'alvèols , bronquíols i bronquis es coneix com a arbre bronquial .

La cavitat toràcica , o tòrax , és una caixa hermètica que alberga l'arbre bronquial , els pulmons , el cor i altres estructures . Les costelles i els músculs annexos formen la part superior i els costats del tòrax , la part inferior està formada per un múscul de grans dimensions anomenat diafragma . Les parets toràciques formen una caixa protectora al voltant dels pulmons i altres continguts de la cavitat toràcica . El diafragma , que separa el pit de l'abdomen , juga un paper molt important en la respiració . Es mou cap avall quan inhalem , augmentant la capacitat de la cavitat toràcica quan prenem aire pel nas i la boca . Quan exhalem , el diafragma es mou cap amunt , el que fa que la cavitat toràcica reduir-la i els gasos dels pulmons pugen i ixen pel nas i la boca .

                       



domingo, 16 de febrero de 2014

RESUM DEL VIDEO DE CONSERVACIÓ D'ALIMENTS

A principis del segle XX és va inventar el frigorífic,que ens permet mantindre fresc el menjar,però hasta que es va inventar la gent havia de resguardar els seus aliments als neveros.
Les persones que disposaven de neveros tenien que transportar neu per a posar-la a l'interior d'aquests i així poder disfrutar d'aliments frescos,aquests transports es feien per la nit i a lloms de la caballeria.
Els neveros es trobaven a coves naturals o es feien artificialment,consistia en fer capes de neu prensada entre les quals es ficava paia per a mantindre el gel.
Al principi del segle XX les primeres neveres eren caixes de fusta on es ficaven barres de gel que ja es feien en fabriques.
A mitjans del segle XX gràcies a la termodinàmica,que permitia convertir la corrent elèctrica en fred,va permetre la creació dels primers congeladors.
Això va propiciar el canvi en els hàbits alimentaris de les persones perquè podien conservar productes frescos durant més temps.
També gràcies a l'investigació s'ha aconseguit que els aliments es puguen mantindre en bones condicions durant més temps.
El fred en els aliments frescos ralentiça els seus ritmes biològics permitix la seua conservació durant més temps,ralentiçant també l'aparició d'agents perjudicials per als aliments com el moho.
El procés de maduració d'alguns aliments és diferent,uns tarden més i altres menos(per exemple:els platàns i les cireres no poden estar juntes perquè s'envien un gas químic,l'etilé,que fa que una fruita madure més depressa del que heu fa normalment.
Les investigacions per a que els aliments duren més temps van descobrir una tècnica anomenada atmòsfera modificada,que consisteix en embassar els aliments i modificar la composició de l'aire dins de l'envase.
Una altra tècnica de conservació dels aliments és envassar-los de manera activa que consistix a col·locar l'aliment en una bandeja de plàstic i recobrir-lo amb un plàstic,està bandeja duu una capa de barniç en la qual hi ha unes substàncies naturals que eviten l'oxidació dels aliments,que és la principal causa de la seua degradació.
Una altra manera de conservar el menjar és mantindre correctament la cadena del fred,quan es trenca aquesta cadena es produeixen pèrdues de nutrients i vitamines.
Per als productes làctees hi ha quatre tipus de tractaments:

  • PASTEURIZACIÓ
  • ESTERILITZACIÓ
  • UHT
  • UPERIZACIÓ
Depenent del sistema utilitzat la llet per més nutrients,aminoàcids,vitamines i àcidfolic,amb la pasteurització i la uht la llet és igual de fresca com si la beguerem directament de l'animal.
Els iogurts se realitzen fermentant la llet i afegint els bacteris LACTIBACILLUS BULGARICUS i STREPTOCOCCUS THERMOPHI.
Ja s'està investigant en altres mètodes de conservació com envases intel·ligent que mitjançant senyals de colors ens advertiràn si el producte està en condicions de menjarse-lo o no.
Uns altres sistemes encara menos dessarrollats són el tractament dels productes a altes presions hidroestàticques o a sotmetre-los a alts impulsos elèctrics d'alt voltatge.
Encara que aquests dos últims processos necessiten encara molt de desenvolupament per a dur-se a terme.