sábado, 31 de mayo de 2014

APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ



L'aparell reproductor femení està format per 5 òrgans sexuals: la vagina,la vulva,les trompes de Fal·lopi,l'úter i els ovaris.

  • La vagina és una cavitat de parets elàstiques que comunica l'úter amb l'exterior. És l'enllaç entre els genitals externs i els interns. És l'òrgan copuladorde la dona perquè rep el penis durant el coit. També és per o surt el fetus durant el part.
  • La vulva és l'òrgan externde l'aparell reproductor femení. Per la part de davant té un orifici per on surt l'orina, i per la part de darrera comunica amb la vagina. La vulva són uns replecs de pell en forma de llavis.
  • Els ovaris són dos òrgans arrodonits en forma d'ametlla. Als ovaris es produeixen els òvuls i cada vint-i-vuit dies n'alliberen un.
  • Les trompes de Fal·lopi són els conductes que recullen l'òvul de l'ovari i el transporten a la cavitat de l'úter; comuniquen els ovaris amb l'úter. És el lloc de trobada de l'òvul i l'espermatozoide, és on té lloc la fecundació.
  • L'úter és la cavitat on es desenvolupa l'òvul fecundat, el nou ésser, fins al moment del part. Té forma de pera invertida.

INFORMACIÓ EXTRETA DE http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/ud/reproduccio/alumnes/activitat2.htm#final

sábado, 26 de abril de 2014

APARELL EXCRETOR

El sistema o aparell excretor és l'encarregat d'eliminar les substàncies tòxiques i les deixalles del nostre organisme. 

El sistema excretor està format per l'aparell urinari, els pulmons i la pell. L'aparell unitari el formen els renyons i les vies urinàries. 

Al sistema excretor ha d'afegir l'intestí gros o còlon, que acumula deixalles en forma de desfets per ser excretades per l'anus. 

Els renyons són dos òrgans amb forma de poroto, de color cafè, situats a banda i banda del cos per davall de la cintura.


A través de l'artèria renal, arriba als ronyons la sang carregada de substàncies tòxiques. Dins dels ronyons, la sang recorre una extensa xarxa de petits capil · lars que funcionen com a filtres. Així, les deixalles que transporta la sang queden retinguts en el ronyó i es forma l'orina.



L'orina és un líquid groguenc compost per aigua, sals minerals i substàncies tòxiques per a l'organisme com la urea i l'àcid úric. 

Després l'orina passa a través de les vies urinàries. 

Les vies urinàries estan formades pels urèters, la bufeta i la uretra

Els urèters són dos tubs que surten un de cada ronyó i van a parar a la bufeta urinària. Per ells circula l'orina formada als renyons. 


La bufeta urinària és una bossa de parets elàstiques que emmagatzema l'orina fins al moment de l'expulsió. Perquè l'orina no surti contínuament, hi ha un múscul anomenat esfínter, que tanca la bufeta. 

La sang ix del renyó mitjançant la vena renal. Ja no conté urea ni àcid úric, però encara té diòxid de carboni. Per això passa a la vena cava i d'aquí al cor per dirigir finalment als pulmons.




  • http://www.profesorenlinea.cl/Ciencias/SistemaExcretor.htm



viernes, 25 de abril de 2014

APARELL DIGESTIU


 L'aparell digestiu està format per la boca,l'esòfag,l'estómac,l'intestí prim,l'intestí gros,el recte i l'anus.

PROCÉS DIGESTIUEn primer lloc interve la boca,on els dents mastegant,les glàndules salivars,segregant saliva i la llengua,ajudant en tot el procés es forma el bol alimentici.
La llengua passa el bol alimentici fins a la faringe,i a través del epiglotis passa a l'esòfag,que conduix el bol alimentici fins l'estómac.
A l'estómac es mesclen els aliments amb els sucs gàstrics,absorbint les proteínes,formant el quil.
El quil passa del estómac a l'intestí prim a través del píloro.
Es entonces quan la vesícula biliar,situada al fetge,vertix la bilis a l'intestí prim per afavorir la digestió de les grases.
Al mateix temps el pàncrees vertix el suc pancreàtic per a ajudar a seguir descomponent les grases i les proteínes en l'intestí.
En l'intestí prim s'absorbeixen les substàncies nutritives.
El que queda passa a l'intestí gros,on s'absorbeix part de l'aigua i líquids.
Finalment el que es denomina heces fecals baixen pel recte i són expulsades per l'anus.


FORMACIÓ DE L'ORINA

Els renyons són la suma de multitut de nefrones unides que funcionen independentment.Estan formades per una càpsula i tríbuls.
La formació de l'orina consta de tres processos:

  1. FILTRACIÓ:la sang de l'artèria ix pels capil·lars gracies a la presió sanguínea i el plasma entra a la càpsula. Aproximadament uns 180L diaris en la suma de totes les nefrones.
  2. REABSORCIÓ de les substàncies beneficioses que passen de dels túbuls fins la sang.
  3. SECRECIÓ:al final del trajecte les cèl·lules gasten energia per a impulsar les substàncies beneficioses que queden en l'orina i regular la quantitat d'aigua.

martes, 25 de marzo de 2014

APARELL CIRCULATORI

Diferències entre venes,artèries i capil·lars:


ARTÈRIES:són vasos sanguínis de paret grossa,de color blanc i elàstiques.Gràcies a la elasticitat mantenen la presió sanguínia que imprimeix el cor.Les artèries ixen del cor i porten sang a presió als òrgans.

VENAS:són vasos sanguínis de paret més prima de color rossat i plàstiques(quan es comprimeixen no recuperen la seua pel seu compte).
Les venes porten sang des dels òrgans al cor sense presió.
Entre una vena i una artèria equivalents,la vena sempre és més ampla(les artèries del coll es diuen caròtides i les venes del coll són les jugulars).

CAPIL·LARS:són vasos sanguínis al final de la ramificació de les artèries,es junten per forman venes.Estàn formades per teixit epitel·lial pla i és en el únic lloc on la sang interccanvia sustàncies amb les cèl·lules.






  • Informació extreta del resum de classe i la imatge de google imatges.









viernes, 28 de febrero de 2014

APARELL RESPIRATORI

A la part superior del sistema respiratori , els orificis nasals ( també anomenats narius ) prenen l'aire, llevandolo al nas , on el mateix s'entebeeix i humidifica . Els petits borrissols , denominats cilis , protegeixen els conductes nasals i altres parts del tracte respiratori , filtrant la pols i altres partícules que entren al nas per l'aire que respirem .

L'aire també pot inhalar per la boca . Aquestes dues obertures de la via respiratòria ( la cavitat nasal i la boca ) s'uneixen a la faringe , o gola , a la part posterior del nas i la boca . La faringe és part del sistema digestiu i del sistema respiratori perquè transporta tant aliment com aire. A la base de la faringe , aquest conducte es divideix en dos, un per a l'aliment ( l'esòfag, que arriba fins a l'estómac ) i l'altre per l'aire. L'epiglotis , una petita llengüeta de teixit , cobreix el conducte de l'aire quan empassem , evitant que el menjar i el líquid penetrin en els pulmons .

La laringe , o caixa de la veu , és la part superior del conducte de l'aire . Aquest petit tub conté un parell de cordes vocals que vibren per a produir sons . La tràquea s'estén cap avall des de la base de la laringe . Part d'ella ho fa pel coll i part , per la cavitat toràcica . Les parets de la tràquea estan reforçades amb rígids anells cartilaginosos que la mantenen oberta . La tràquea també està revestida de cilis , que eliminen els fluids i les partícules estranyes que hi ha a la via respiratòria perquè no entrin en els pulmons .

En el seu extrem inferior , la tràquea es divideix esquerra i dreta en conductes d'aire anomenats bronquis , que estan connectats als pulmons . A l'interior dels pulmons , els bronquis es ramifiquen en bronquis més petits i fins i tot en conductes més petits anomenats bronquíols . Els bronquíols acaben en minúscules bosses d'aire anomenades alvèols , on té lloc l'intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni . Cada pulmó alberga al voltant d'uns 300 o 400 milions d' alvèols . Els pulmons també contenen teixits elàstics que els permeten inflar i desinflar sense perdre la forma , i estan coberts d'una membrana anomenada pleura . Aquesta xarxa d'alvèols , bronquíols i bronquis es coneix com a arbre bronquial .

La cavitat toràcica , o tòrax , és una caixa hermètica que alberga l'arbre bronquial , els pulmons , el cor i altres estructures . Les costelles i els músculs annexos formen la part superior i els costats del tòrax , la part inferior està formada per un múscul de grans dimensions anomenat diafragma . Les parets toràciques formen una caixa protectora al voltant dels pulmons i altres continguts de la cavitat toràcica . El diafragma , que separa el pit de l'abdomen , juga un paper molt important en la respiració . Es mou cap avall quan inhalem , augmentant la capacitat de la cavitat toràcica quan prenem aire pel nas i la boca . Quan exhalem , el diafragma es mou cap amunt , el que fa que la cavitat toràcica reduir-la i els gasos dels pulmons pugen i ixen pel nas i la boca .

                       



domingo, 16 de febrero de 2014

RESUM DEL VIDEO DE CONSERVACIÓ D'ALIMENTS

A principis del segle XX és va inventar el frigorífic,que ens permet mantindre fresc el menjar,però hasta que es va inventar la gent havia de resguardar els seus aliments als neveros.
Les persones que disposaven de neveros tenien que transportar neu per a posar-la a l'interior d'aquests i així poder disfrutar d'aliments frescos,aquests transports es feien per la nit i a lloms de la caballeria.
Els neveros es trobaven a coves naturals o es feien artificialment,consistia en fer capes de neu prensada entre les quals es ficava paia per a mantindre el gel.
Al principi del segle XX les primeres neveres eren caixes de fusta on es ficaven barres de gel que ja es feien en fabriques.
A mitjans del segle XX gràcies a la termodinàmica,que permitia convertir la corrent elèctrica en fred,va permetre la creació dels primers congeladors.
Això va propiciar el canvi en els hàbits alimentaris de les persones perquè podien conservar productes frescos durant més temps.
També gràcies a l'investigació s'ha aconseguit que els aliments es puguen mantindre en bones condicions durant més temps.
El fred en els aliments frescos ralentiça els seus ritmes biològics permitix la seua conservació durant més temps,ralentiçant també l'aparició d'agents perjudicials per als aliments com el moho.
El procés de maduració d'alguns aliments és diferent,uns tarden més i altres menos(per exemple:els platàns i les cireres no poden estar juntes perquè s'envien un gas químic,l'etilé,que fa que una fruita madure més depressa del que heu fa normalment.
Les investigacions per a que els aliments duren més temps van descobrir una tècnica anomenada atmòsfera modificada,que consisteix en embassar els aliments i modificar la composició de l'aire dins de l'envase.
Una altra tècnica de conservació dels aliments és envassar-los de manera activa que consistix a col·locar l'aliment en una bandeja de plàstic i recobrir-lo amb un plàstic,està bandeja duu una capa de barniç en la qual hi ha unes substàncies naturals que eviten l'oxidació dels aliments,que és la principal causa de la seua degradació.
Una altra manera de conservar el menjar és mantindre correctament la cadena del fred,quan es trenca aquesta cadena es produeixen pèrdues de nutrients i vitamines.
Per als productes làctees hi ha quatre tipus de tractaments:

  • PASTEURIZACIÓ
  • ESTERILITZACIÓ
  • UHT
  • UPERIZACIÓ
Depenent del sistema utilitzat la llet per més nutrients,aminoàcids,vitamines i àcidfolic,amb la pasteurització i la uht la llet és igual de fresca com si la beguerem directament de l'animal.
Els iogurts se realitzen fermentant la llet i afegint els bacteris LACTIBACILLUS BULGARICUS i STREPTOCOCCUS THERMOPHI.
Ja s'està investigant en altres mètodes de conservació com envases intel·ligent que mitjançant senyals de colors ens advertiràn si el producte està en condicions de menjarse-lo o no.
Uns altres sistemes encara menos dessarrollats són el tractament dels productes a altes presions hidroestàticques o a sotmetre-los a alts impulsos elèctrics d'alt voltatge.
Encara que aquests dos últims processos necessiten encara molt de desenvolupament per a dur-se a terme.



DIETA ALIMENTICIA

Aquesta ha sigut la meua dieta durant quatre dies.

12/2/2014                                                          13/2/2014                                                                  

DESDEJUNI                     DESDEJUNI

0,5L de llet - 500g                                            0,5L de llet - 500g
                                                                            5 galetes - 100g  

ESMORZAR                      ESMORÇAR              

 1 entrepà - 180g                                              1 entrepà - 180g

DINAR                         DINAR

Llentilles amb xoriçó - 200g                            Macarrons - 250g
Iogurt - 100g                                                      Iogurt - 100g
Tros de pà - 50g                                               Platàn - 150g    
SOPAR                         SOPAR

Pollastre al forn - 175g                                    Llongasises - 150g
Creïlles fregides - 150g                                   Tros de pà - 50g
Poma - 45g                                                       Actimel - 100g

TOTAL =  1.400g                                             TOTAL = 1580g

14/2/2014                                                         15/2/2014

DESDEJUNI                     DESDEJUNI

0,5L de llet - 500g                                            0,5L de llet - 500g
                                                                            Cereals - 150g


ESMORÇAR                      DINAR

1 entrepà - 180g                                               Tortilla de creïlla - 225g
                                                                            Sundae(gelat) - 150g 
DINAR                         SOPAR

Caracoles -200g                                               Pizza - 200g

SOPAR

Burguer King - 250g              

TOTAL = 1.130g                                             TOTAL = 1.225g




MICROORGANISMES


Els microorganismes són aquells éssers vius més diminuts que únicament poden ser apreciats a través d'un microscopi. En aquest extens grup podem incloure els virus, els bacteris, llevats i floridures que pul · lulen pel planeta terra. 
Respecte de la seva estructura biològica i a diferència del que passa amb les plantes o els animals, aquesta és summament elemental ja que són unicel · lulars, en el que sí coincideixen amb els esmentats és en la individualitat que presenten.

ESQUEMA DE MICROORGANISMES QUE CAUSEN ENFERMETATS:




Des Definició ABC: http://www.definicionabc.com/salud/microorganismos.php # ixzz2tUpJJ6wJ

LA NEVERA, UN UTENSILI BEN PRÀCTIC

Fa apenes un segle que existeix la nevera,un objecte que funciona per corrent elèctric i ens permet mantindre els aliments frescos durant dies.

Abans a l'època dels nostres avis no existien les neveres i per tant no podien comprar aliments frescs per a guardar-los durant un cert temps,sinó que tenien que comprar la carn justa per al mateix dia perquè si no es podria.

Molta gent tenia neveros on es guardava el menjar,però per poder mantindre-lo fresc arreplegaven neu per a dipositar-la al interior i així poder mantindre fresc l'aliment.

         
NEVERO DE CAMARILLAS(TERUEL)                                                  INTERIOR DE UN NEVERO


INFORMACIÓ TRETA DE LES EXPLICACIONS I RAONAMENTS DE CLASSE
IMATGES DE GOOGLE IMATGES

sábado, 15 de febrero de 2014

DIETA MEDITERRÀNIA

La dieta mediterrània és una dieta cardiosaludable.

Beneficis de seguir aquesta dieta:

  • Evita l'obesitat i les malalties cardiovasculars ja que ajuda a reduir els nivells de colesterol i triglicèrids en sang.
  • La dieta mediterránea es un aliado contra la diabetes debido a que una alimentación rica en hidratos de carbono complejos y aceite de oliva hace que los niveles de glucosa de nuestro cuerpo se regulen. No hay que olvidar que es una dieta rica en antioxidantes debido a la cantidad de vitaminas y polifenoles que contienen los alimentos que se ingieren.
  • La ingesta d'oli d'oliva i greixos omega 3 prevé l'aparició de càncer de mama i de còlon.
  • Fins l'alcohol que es consumeix en la dieta mediterrània és beneficiós per a l'organisme, ja que el seu consum moderat és un bon aliat per evitar malalties cardiovasculars.




http://www.vitonica.com/dietas/beneficios-de-la-dieta-mediterranea

viernes, 24 de enero de 2014

DIFERÈNCIES ENTRE ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ

L'alimentació és un acte voluntari que fem els éssers vius,en canvi la nutrició és un acte que fa el cos pel seu compte.
             

           ESQUEMA DE ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ
                                        


miércoles, 8 de enero de 2014

RESUM DEL VÍDEO HIV



http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=OPv6zCsIEPo

Per el corrent sanguiní circulen els glòbuls rojos, linfòcits CD4,els linfòcits CD8.
De vegades per el corrent sanguiní entren uns virus que ataquen als linfocitos CD4 destruint-los.
Els macrofògs són atrets per la presència del virus i els neutralitzen.Els linfòcits CD4 que no han sigut afectats per el virus informen al linfòcit B i al linfòcit CD8.El linfòcit CD8 ix del corrent sanguiní per a sanar les cèl·lules infectades.El linfòcit B va al gangleo per a produir anticossos.Els anticossos entren al corrent sanguiní.Els anticossos específics neutralitzen al virus i entra en acció els macrofògs que eliminen al virus.

lunes, 30 de diciembre de 2013

DOI2013_Las vacunas: ¿cómo funcionan?

L'ANORÈXIA

1.Què és l'anorèxia?
1.2.Origen de la paraula anorèxia
2.Es caracteritza
2.1.Característiques
2.2.L'ús de fàrmacs
2.3.Alteracions psicològiques
3.Persones que la patixen
3.1.Edat i altura
3.2.L'anorèxia en els adolescents
4.Causes de la anorèxia
5.Síntomes de l'enfermetat
5.1.Altres típics
6.Trataments
7.L'anorèxia en l'Edat Mitjana
8.Vocabulari

1.Què és l'anorexia?

  • La anorèxia és un trastorn de la conducta alimentària que supón una pèrdua de pes provocada pel propi malalt i porta a un d'inanició.
  • L'anorèxia produix  del menjar per part del malal i la por obsesiva a engroixar.
  • El seus orígens nosològics són molt antics, es conéixen casos descrits des de l'Edat Mitjana.
  • En casos greus pot dessarrollar desnutrició, fam, amenòrrea extenuació.

1.2.Orígen de la paraula

  • El terme anorèxia prové del greg (an=negació) + (órexis=profit,fam) i s'emplea per a descriure la inapetència o falta d'apetit.
2.Es caracteritza 
  • L'anorèxia és caracteritza pel temor a aumentar de pes, i per una percepció distorsionada i delirant del propi cos que fa que el malalt es veja gros encara quan el seu pes es troba per devall del recomanat.Per això inicia una disminució progressiva del pes mediant ayuns i la reducció de la ingesta d'aliments.
2.1.Característiques
  1. Normalment comença amb l'eliminació dels hidrats de carboni.
  2. Es rebutja les grasses, les proteínes i inclós els líquids, portant a casos de deshidratació externa.
  3. Pèrdua de la menstruació.
  4. El cabells es cauen.
  5. La pell es seca.
  6. Els dits s'estropegen degut als àcids estòmacals.
2.2.L'ús de fàrmacs
  • A l'eliminació de nutrients, se li poden sumar altres conductes associades com la utilització de diurètics, laxants,purgues,vòmits provocats o excés d'exercici físic.
  • Les persones afectades poden perdre des d'un 15 a un 50%, del seu pes corporal, en els casos més crítics.
2.3.Alteracions psicològiques
  • Aquesta enfermetat es sol associar amb alteracions psicològiques greus que provoquen cambis de comportament, de la conducta emocional i una estigmatizació del cos.

3.Persones que la patixen
  • Ara hi ha casos d'anorèxia més a sovint:
  1. Es registren 4 casos per cada 1.000 persones.
  2. Solen aparéixer aquest transtorn entre els 12 i els 25 anys, però solen donar-se més casos d'adolescents entre els 12 i els 17 anys.
  3. Per damunt dels 40 anys és molt poc freqüent.
  4. La seua prevalència s'ha establit en un cas per cada 100 o 250 habitants.
3.1.Edat i altura
  • Les persones diagnosticades presenten un índex de massa corporal i pes molt inferiors a la seua edat i altura(per davall de 18-19kg es considera baix pes i de 17 infrapes).       Aquest baix índex de pes ve ocasionat per la privació alimentària i fer exercici extenuantment.
3.2.L'anorèxia en els adolescents
  • Sol ocorrer aquesta enfermetat als adolescent entre 12 i 17 anys, però és més freqüènt en el sexe femení.
  • Els adolescents són més vulnerables a aquest transtorn ja que els importa i els afecta l'opinió dels demés, també són més vulnerables perquè hi ha factors de risc:
  1. Una gran sensibilitat a l'opiniós dels demés.
  2. Una certa inseguritat respecte al que els agrada.
  3. El que volen es que els demés els porten a la moda.
  4. Cambis físics que fan dudar del propi aspecte.
  5. Molt de temps lliure per a consumir molta telvisió i ser el blanc favorit de la publicitat, per a vendre productes milacle...
4.Causes de l'anorèxia
  • La seua causa és desconeguda, però els factors socials paréixen importants. Encara que hi ha molts factors socioculturals que poden desencadenar-la, és probable que una part de la població tinga una major predisposició física a sofrir aquest transtorn, independentment de la presió que puga exercir l'entorn. Per ell existeixen factors generals que s'associen a un factor desencadenant o ceerta vulnerabilitat biològica, que es el que precipita el desenvolupament de l'enfermetat.
  1. La pròpia obesitat del malalt.
  2. Obesitat materna.
  3. Mort o enfermetat d'un ésser volgut.
  4. Separació dels pares.
  5. Allunyament de l'hogar.
  6. Fracàs escolar.
  7. Accidents.
  8. Successos traumàtics.
5.Símptomes de l'enfermetat
  • Aquesta patología es caracteritza per uan pèrdua significativa de pes provocada pel propi malalt i per una percepció errònea del propi cos. Els síntomes que determinen l'aparició de la malaltia:
  1. Rebuig a mantindre el pes per damunt del mínim adecuat a l'edat i la mesura.
  2. Experimentar l'extrenyiment,amenòrrea,dolor abdominal,vòmits...
  • Es la familia qui detecta els síntomes i donen la veu d'alarma.
  1. Preocupació pels components calòrics dels aliments.
  2. Constant sensació de fred.
  3. Utilització de trampes per evitar el menjar.
  4. L'hiperactivitat.
5.1.Altres trets típics
  • Si als símptomes mencionats anteriorment se'ls sumen altres tres típics com la irritabilitat, la depressió i els trastorns emocionals o de la personalitat.En aquesta patología s'observen nombrosos trastorns coginitius que es centren en els aliments, el pes i l'aspecte físic:
  1. Abstraccions selectives.
  2. Supersticions.
  3. Pensament dicotòmic.
  • En quant a les conseqüències clíniques:
  1. Les pulsacions cardiàques redueixen.
  2. Baixa la presió arterial.
  3. Anèmia.
  4. Problemes amb els dents i els edemés perifèrics.
  5. Estrenyiment crònic.
6.Trataments
  • Els objectius globals del tratament són la correcció de la malnutrició i els trastorns psíquics del pacients.
  • Són aconsellables els trataments ambulatoris.
  • Els trataments són:
  1. L'ingrés en un centre mèdic es necessari quan:
  2. La desnutrició és molt greu i hi ha alteracions en els signes vitals.
  3. Quan s'agreugen els desòrdens psíquics.
  4. El tratament és eficaç en el ambulatori quan:
  5. Es detecta de manera precoç.
  6. No hi ha episodis de bulimia ni vòmits i existeix un compromis familiar de cooperació.
7.L'anorèxia en l'Edat Mitjana
  • En l'Edat Mitjana, una èoca en que els valors religiosos estaven molt arraigats en les persones, l'anorèxia era vista com una meta espitritual a arribar, de fet, es va parlar de la "santa anorèxia" i la "dejuna ascètica" en un periòde històric en el qual es perseguix amb freqüència la recerca de les virtuds espirituals mitjançant la mortificació del cos.
  • Les víctimes il·lustres de la malaltia eren en eixe moment dones santes que es van convertir més tard. Buscant un "matrimoni amb Crist" es negaven al menjar, entre estes dones estaven:
  1. Santa Catalina de Siena
  2. La beata Àngela de Foligno
8.Vocabulari
  • Ascètic:relatiu a aquest exercici i pràctica.
  • Amenòrrea:enfermetat que consisteix en la supresió del flux menstrual.
  • Dicotòmic:divisió d'una part del cos en dos.
  • Edemés:inflor blana d'una part del cos, que cedix a la presií i es ocasionada per la serositat infiltrada en el teixit cèl·lular.
  • Estigmatizació:afrontar,infamar.
  • Extenuació:debilitació de forces materials.
  • Inanició:debilitat per falta d'aliments.
  • Nosològics:part de la medicina que diferència enfermetats.
  • Purgues:medicina que es pren per a defecar.
BIBLIOGRAFIA
  • Wikipèdia
  • DMedicina.com
  • Anorexia i bulimia
  • Diccionario RAE



















sábado, 14 de diciembre de 2013

SALUT I MALALTIES

Estar és tindre un estat de benestar físic, mental i social amb plena capacitat funcional.

Hi ha diversos elements que influeixen en la salut d'una persona:


  • La seua biologia en la qual no pot influir l'ésser humà.
  • El seu entorn social que pot elegir cadascú el seu, però depenent de la seua situació econòmica.
  • El sistema sanitari depén del país en que es trobé la persona malalta i moltes vegades també depén si té seguretat social.
  • El seu estil de vida.
Les malalties es divideixen en tres grups:

  • PSIQUÍQUES:afecten a la ment com la depressió i la esquizofrènia.
  • SOMÀTIQUES:afecten al cos.Hi ha contagioses(infeccions) com la malària que és un protozou, i estan les no contagioses que poden ser hereditàries com la diabetes o no hereditàries com la trombosi.
  • PSICOSOMÀTIQUES:s'originen a la ment però acaben afectant al cos com l'anorexia i la bulimia.

domingo, 1 de diciembre de 2013

DINS DE LES CÈL·LULES



CONCEPTES

1.MEMBRANA CÈL·LULAR:formada per fosfolípids i proteïnes.
2.NUCLI:la substància fibrosa que ompli el nucli es diu cromatina i està formada per ADN i proteïnes.
3.MEMBRANA NUCLEAR:el nucli té doble membrana amb porus.
4.NUCLÈOL:zona més densa del nucli on es formen els ribosomes.
5.RIBOSOMES:fabriquen proteïnes.
6.RETICLE ENDOPLASMÀTIC RUGÓS:té aspecte rugós perquè té ribosomes apegats.Rep les proteïnes i les condueix a l'aparell de Golgi.
7.LISOSOMES:són enzims digestius.
8.MITOCONDRIS:fa la respiració cèl·lular.
9.RETICLE ENDOPLASMÀTIC LLIS:processa els lípids i els condueix fins a l'aparell de Golgi.
10.CITOPLASMA:és el gel on es fan gran part de les reaccions del metabolisme.
11.MICROTÚBULS:són els responsables del moviment i de la forma de la cèl·lula.El conjunt de microtúbuls i microfilaments és el citoesquelet.
12.CENTRIOLS:dirigeixen la formació de microtúbuls i de cilis i flagels, controlen el seu creixement.
13.APARELL DE GOLGI:processa totes les substàncies,procedents del reticle que han de ser segregades.
14.VESÍCULES D'ENDOCITOSI:la membrana es deforma i incorpora nutrients.
15.VESÍCULES D'EXOCITOSI:l'aparell de Golgi forma vesícules que ixen fonent-se amb la membrana.






TEIXIT NERVIÓS

S'origina des del ectoderma i els seus principals components són les cèl·lules, envoltades d'escàs material intercel·lular. Les cèl·lules són de dues classes diferents: neurones o cèl·lules nervioses i neuròglia o cèl·lules de sosteniment.

LES NEURONES

Són les cèl·lules funcionals del teixit nerviós. Les neurones s'interconecten formant reds de comunicació que transmeten senyals per zones definides del sistema nerviós.
La forma i estructura de cada neurona es relaciona amb la seua funció específica:

  • rebre senyals des de receptors sensorials
  • conduir aquests senyals com impulsos nerviosos, que consisteixen en canvis en la polaritat elèctrica a nivell de la seva membrana cel·lular
  • transmetre els senyals a altres neurones o cèl·lules efectorasEn cada neurona hi ha quatre zones diferents
  • el pericarion que és la zona de la cèl·lula on s'ubica el nucli i des del qual neixen dos tipus de prolongacions
  • les dendrites que són nombroses i augmenten l'àrea de superfície cel·lular disponible per rebre informació des dels terminals axónicos d'altres neurones
  •  l'axó que naix únic i condueix l'impuls nerviós d'aquesta neurona cap a altres cèl lules ramificant en la seva porció terminal

  • LES DENDRITES

    Les dendrites són les prolongacions ramificades que surten del cos d'una neurona i per les quals rep els impulsos nerviosos d'altres neurones a través de les sinapsis.

    L'AXÓ

    És la prolongació d'una neurona que condueix els impulsos a partir del cos cel·lular amb possible alliberament de substàncies transmissores.

    sábado, 30 de noviembre de 2013

    TEIXITS CONNECTIUS

    La seva funció de farciment, ocupant els espais entre altres teixits i entre òrgans, i de sosteniment de l'organisme.

    Hi ha diversos tipus de teixits connectius:

    TEIXIT CONJUNTIU:Es caracteritza per presentar diversos tipus de cèl·lules separades per abundant material intercel·lular.Els teixits conjuntius exerceixen les funcions de sosteniment, farcit, emmagatzematge, transport, defensa i reparació.

    TEIXIT CARTILAGINÓS:És elàstic, no té vasos sanguinis.Les cèl·lules estàn agrupades en famílies envoltades en una substància elàstica que els permet moure's.

    TEIXIT OSSI:Són cèl·lules envoltades per cristalls de sals minerals que créixen al voltant d'una fibra de colàgen. Es caracteritza per la seua rigidesa i la seua gran resistència tant a la tracció com a la compressió.

    SANG:És un teixit líquid que recorre l'organisme, a través dels vasos sanguínis, transportant cèl·lules i tots els elements necessaris per a realitzar les seues funcions vital.




    TEIXIT EPITELIAL




    Són els teixits que s'encarreguen de recobrir els òrgans.
    A l'interior del cos, el teixit epitelial no té funció de protecció mecànica, només fa aïllament químic.

    Conceptes:

    • Epidermis:és el conjunt de capes externes de la pell.
    • Epiteli:l'anomenem així perquè recobreix, però l'epiteli dels vasos sanguinis es diu endoteli perquè està dins del cos.

    Hi ha diferents tipus de teixits epitelials:

    EPITELI DE REVESTIMENT

    Es classifica segons el nombre de capes:

    • PLURIESTRATIFICAT
    • MONOESTRATIFICAT
    • PSEUDOESTRATIFICAT

    EPITELI GLANDULAR

    Segons on van a parar:

    • GLÀNDULES EXOCRINES: a l'exterior del cos o dins del tub digestiu o respiratori.
    • GLÀNDULES ENDOCRINES: no tenen conducte excretor i els seus productes van a la sang.