TEORIA DE LAMARCK

Lamarck va ser un dels científics que va exposar una teoria sobre l'evolució biològica i va ser el primer que va donar arguments per a reforçar-la.

Segons la teoria de Lamarck:

• Les espècies que s'han creat al llarg dels anys tenen una tendència innata al perfeccionament.

• L'ús i el desús d'organs. Pot passar que una espècie tinga uns organs, però que al canviar d'ambient o de media necessite reforçar unes habilitats més que altres i açò porta a que tinga que forçar més uns orgàns que altres per tant fara ús d'uns i d'altres caura'n en el desús.

• La creació de nous orgàns. Com haviem dit abans una espècie dessarrollara més unes qualitats que altres per tal d'adaptar-se al seu nom medi, i això pot produïr que per adaptar-se es formen nous òrgans.

• Herència de caràcters adquirits. Per tal de que les següents generacions tinguen les mateixes característiques que els progenitors tenen que heretar els mateixos gens.

CATASTROFISME

El catastrofisme, és una teoria que fa intertar fer compatible el fixisme amb l'existència de fòssils i aquesta teoria defensa la idea que a la Terra hi va existir molta diversitat de flores i faunes independents entre si.

PANSPÈRMIA

Al segle XIX la gent creia que els éssers vius estaven a la Terra, perquè uns éssers diminuts provinents d'altre planeta, estaven viatjant per l'espai i es varen perdre, i durant la seua travesia van inocular vida a diverses parts de la galàxia.

NEODARWINISME

El neodarwinisme, o teoria sintètica de l'evolució, naix cap al 1930 de la unió de la teoria darwinista de la selecció natural amb els coneixements de la genètica i altres ciències biològiques. 

El neodarwinisme afirma que les mutacions i la selecció natural es complementen entre si, i que cap dels dos processos per si mateixos, no poden donar lloc a un canvi evolutiu.

Es diu també que el neodarwinisme va sorgir a partir de la suma o de la unió de la selecció natural i dels estudis avançats de genètica en l'actualitat.
O podem observar en aquesta imatge:





Aquesta informació l'he treta:

•  Dels apunts de classe i del llibre de Bioterra
• D'imatges google

FIXISME

Les teories fixistes són teories que afirmen que els éssers han estat creats tal i com són enl’actualitat, per tant, que no han sofert cap tipus d’evolució. Aquestes teories defineixen la  natura com una cosa definitiva i acabada. 

SERENDIPIA

La serendipia és un descobriment o una troballa per accident, per casualitat, inesperada i afortunada, de coses que no se estàn buscant ni investigant, i són la resposta per a un problema que ja es tenia.   

EVOLUCIÓ

Aquest tema que vam començar fa dos setmanes tracta sobre l'evolució.

L'evolució és un procés continu de canvi en els éssers vius, mitjançant modificacions progressives, pel qual s'ha produït, al llarg de les eres geològiques, l'enorme varietat de formes i espècies vegetals o animals, actuals i extintes.

Es varen fer algunes suposicions sobre l'origen de les espècies, però va ser el naturalista Charles Darwin, qui es va convertir en pare de la biologia quan va demostrar la seua hipotèsi que Déu no havia creat l'home ni qualsevol altra espècie sinó que l'home havia sigut creat per la naturalesa. Aquest fet tan important el va dur a terme quan va escriure i va presentar al món la seua obra El origen de las especies , a l'any 1859, on exposava les seues idees i on deia que la idea de l'evolució s'havia establit definitivament.

HEMOFILIA I DALTONISME

Aquestes dos enfermetats estàn lligades al sexe.

L'hemofília és un problema hemorràgic. Les persones amb hemofília no sagnen més ràpid que el normal, però poden sagnar durant un període més prolongat. La seva sang no conté una quantitat suficient de factor de coagulació. El factor de coagulació és una proteïna en la sang que controla el sagnat.

L'hemofília és bastant infreqüent. Aproximadament 1 en 10.000 persones neix amb ella.

El daltonisme és un defecte genètic que ocasiona dificultat per distingir els colors.

El defecte genètic és hereditari i es transmet generalment per un al·lel recessiu lligat al cromosoma X.

TEST DE DALTONISME


Aquest test s'utilitza per saber si algú és daltònic o no, els daltònics no podrien veure els números que hi ha escrits i les persones que no són daltòniques si els vorien.

INFORMACIÓ EXTRETA DE 
http://www.wfh.org/es/page.aspx?pid=932
http://es.wikipedia.org/wiki/Daltonismo

BESSONS BIVITELINS I MONOVITELINS

• Els bessons univitel·lins s'originen quan l'embrió, format per poques cèl·lules, es divideix en dos grups de cèl·lules i origina dos embrions, que comparteixen la placenta. Aquests bessons procedeixen del mateix òvul i del mateix espermatozoide i, per tant, tenen els mateixos gens. Són del mateix sexe i sovint són difícils de distingir. També s'anomenen bessons idèntics. Un cas especial de bessons univitel·lins són els siamesos ja que són bessons que comparteixen alguns òrgans i que la partició de l'embrió no ha estat completa. Excepcionalment, també, l'embrió original es pot dividir en tres embrions.

• Els bessons bivitel·lins es formen quan dos òvuls diferents són fecundats per dos espermatozoides. Només esdevé quan l'ovari expulsa dos òvuls alhora. Cada embrió té la seva placenta, poden ser del mateix sexe o no i s'assemblen com els germans nascuts de parts diferents. També s'anomenen bessons fraterns.

COM DIFERENCIAR BIVITELINS I UNIVITELINS

Es té la primera aproximació observant el sexe dels nounats i els annexos ovulars.Nadons del mateix sexe amb una placenta i un cori comú, provenen d'un embaràs univitelino.Pot existir una cavitat amniòtica comuna o bé l'envà de separació entre les dues cavitats estar constituït per dos amnios i un cori en observar al microscopi.Els bessons bivitel·lins poden ser del mateix o diferent sexe (en aquesta última eventualitat no es requereix més investigació) i cada un està envoltat per les seves pròpies membranes (2 coriones i 2 amnios).Si després de les esmentades observacions no s'arriba al diagnòstic, es pot determinar el nombre més gran possible de grups sanguinis i factors plasmàtics, com els antígens leucocitaris d'histocompatibilitat.La discordança d'un sol factor indica l'origen bivitelino però una concordança total no confirma el caràcter univitelino, ja que els pares poden ser homozigots respecte als grups estudiats.Finalment es pot realitzar el diagnòstic per analogia polisignológica a partir del tercer any de vida (anàlisi de les diferents característiques físiques, per exemple: color d'ulls, empremtes dactilars, etc.).Si vols llegir més articles semblants a com diferenciar bessons uni i bivitel·lins, et recomanem que entris a la nostra categoria del embaràs o et subscriguis al nostre butlletí de novetats.

INTERSEXUALITAT

La intersexualitat és una anomalia orgànica per la qual un individu presenta discrepància entre el seu sexe i els seus genitals, posseint per tant característiques genètiques i fenotípiques pròpies d'home i de dona, en grau variable.

La intersexualitat es pot dividir en quatre categories:

• Intersexualitat 46, XX
• Intersexualitat 46, XY
• Intersexualitat gonadal vertadera
• Intersexualitat complexa o indeterminada

En la intersexualitat 46, XX la persona té els cromosomes d'una dona, els ovaris d'una dona, però els genitals externs amb aparença masculina. Això generalment és el resultat d'un fetus femení que ha estat exposat a hormones masculines en excés abans del naixement.

En la intersexualitat 46, XY la persona té els cromosomes d'un home, però els genitals externs no s'han format completament, són ambigus o clarament femenins. Internament, els testicles poden ser normals, estar malformats o absents.

En la intersexualitat gonadal vertadera aquí la persona ha de tenir tant teixit ovàric com testicular. Això podria ser en la mateixa gònada (1 ovotesticle) o la persona podria tenir un ovari i un testicle. Pot tenir cromosomes XX, cromosomes XY o ambdós. Els genitals externs poden ser ambigus o poden tenir aparença masculina o femenina. Aquesta afecció solia dir hermafroditisme veritable.

En la intersexualitat complexa o indeterminada  muchas configuraciones de cromosomas distintos a las combinaciones simples 46, XX o 46, XY pueden ocasionar trastornos del desarrollo sexual y abarcan, entre otros, 45, XO (solamente un cromosoma X) y 47 XXY, 47, XXX: ambos casos tienen un cromosoma sexual adicional, sea un X o un Y.

Informació extreta de MedlinePlus

LLEIS DE MENDEL

1a llei de Mendel: quan s'encreuen dues varietats d'individus purs per a un caràcter els descendents són iguals entre sí i iguals a un dels progenitors.

2a llei de Mendel: quan s'encreuen els individus F1 híbrids, els factor hereditaris que contenen es separen i tornen a combinar-se al altzar en la generació F2. Per tant, torna a aparéixer la varietat recessiva.

3a llei de Mendel: els factors de distints caràcters s'hereten independentment i es combinen a l'atzar en la descendència.




TERCERA LLEI DE MENDEL




Informació treta dels apunts de classe i imatge de google

REPRODUCCIÓ SEXUAL I ASEXUAL

 La reproducció asexual es desenvolupa quan, d'un organisme que ja va aconseguir un cert estat de maduresa, es desprèn una cèl·lula que permet la producció d'un nou individu mitjançant la mitosi.

AVANTATGES                                                        DESAVANTATGES
És una reproducció ràpida                                      Tota la descendència és igual
Sols fa falta un progenitor                                        Poca resistència a canvis ambients

Es coneix com a reproducció sexual a la concepció d'un descendent a partir de la combinació genètica de dos éssers que formen part d'una mateixa espècie. Aquest és el mecanisme natural que empren els animals (incloent l'ésser humà) per reproduir-se es requereix d'una relació sexual o aparellament per possibilitar la fecundació.

AVANTATGES                                                       DESAVANTATGES
Variabilitat genètica                                                 Procés lent
Millor adaptació a condicions ambientals diferents És necessari més d'un individu



 La estrela de mar és un exemple de reproducció asexual,ja que quan se li trenca una cama d'ahí naix una altra estrela.




 La girafa és un exemple de reproducció sexual com qualsevol altre animal perque per a poder procrear ha de juntar-se amb altre individu de la seua espècie però de l'altre sexe

BEBES PERFECTES

Hui en dia, uns pares poden elegir el sexe del seu fill, ja que la ciència ha permés fer aquest tipus de modificacions en l'embrió.
Però actualment també es pot elegir el color de pell,el color dels cabells i dels ulls,això es diu "niño a la carta".
Açó es porta a terme en diverses clíniques de tot el món,una de elles es troba als Estats Units, és la clínica Fertility Institute,és una de les clíniques en les que els pares poden decir com volen que siga el seu bebé.
Molts biòlegs i bioètics estàn en contra d'aquesta pràctica, ja que afirmen que la ciència està per a previndre enfermetats en els zigots no per a millorar la naturalesa de l'ésser humà, segons ells, estàn per ajudar a la gents en les enfermetats que tenen els bebés abans de nàixer i es poden remediar, no per complir un capricho dels pares per a tindre un bebé perfecte.
Una vegada es va donar un cas en el que un jutje va deixar elegir a uns pares el sexe del seu fill,ja que la mare era hemofilica i si tenia un fill varó podia donar-se el cas que el xiquet fora també hemofilic i morirà.

XIQUETS MEDICAMENTS

També existeixen els xiquets medicaments,es quan un xiquet té una enfermetat i ningú de la seua familia es compatible amb ell i pot morir, els pares poden tindre un fill o filla, modificat geneticàment per a què siga compatible amb el seu germà o germana i així al nàixer puguen fer servir la mèdul·la espinal del xiquet petit per al major i així no morir.



http://elpais.com/diario/2009/03/15/sociedad/1237071601_850215.html

GENÈTICA

La setmana passada vam començar un nou tema, la genètica.

La genètica és l'estudi de l'herència.

MITOSIS

És un mèode de divisió cèl·lular en el que es fa una còpia dels gens (o cromosomes) abans de realitzar-se.
Per la qual cosa permet formar clons amb la matiexa configuració genètica en el cas d'éssers unicel·lulars o creixer als éssers pluricel·lulars.Totes les nostres cèl·lules s'han format per successives divisions del zigot.

CICLE CEL·LULAR

Si per terme mig una cèl·lula tarda en dividirse 24h, durant 23h el nucli està en interfase,l'ADN està descondensat en forma de cromatina i els gens s'estan llegint per fabricar proteïnes i creixer.
No s'observen els cromosomes.
Durant una hora la cèl·lula es divideix i es produeixen molts canvis observables.