sábado, 30 de noviembre de 2013

TEIXITS CONNECTIUS

La seva funció de farciment, ocupant els espais entre altres teixits i entre òrgans, i de sosteniment de l'organisme.

Hi ha diversos tipus de teixits connectius:

TEIXIT CONJUNTIU:Es caracteritza per presentar diversos tipus de cèl·lules separades per abundant material intercel·lular.Els teixits conjuntius exerceixen les funcions de sosteniment, farcit, emmagatzematge, transport, defensa i reparació.

TEIXIT CARTILAGINÓS:És elàstic, no té vasos sanguinis.Les cèl·lules estàn agrupades en famílies envoltades en una substància elàstica que els permet moure's.

TEIXIT OSSI:Són cèl·lules envoltades per cristalls de sals minerals que créixen al voltant d'una fibra de colàgen. Es caracteritza per la seua rigidesa i la seua gran resistència tant a la tracció com a la compressió.

SANG:És un teixit líquid que recorre l'organisme, a través dels vasos sanguínis, transportant cèl·lules i tots els elements necessaris per a realitzar les seues funcions vital.




TEIXIT EPITELIAL




Són els teixits que s'encarreguen de recobrir els òrgans.
A l'interior del cos, el teixit epitelial no té funció de protecció mecànica, només fa aïllament químic.

Conceptes:

  • Epidermis:és el conjunt de capes externes de la pell.
  • Epiteli:l'anomenem així perquè recobreix, però l'epiteli dels vasos sanguinis es diu endoteli perquè està dins del cos.

Hi ha diferents tipus de teixits epitelials:

EPITELI DE REVESTIMENT

Es classifica segons el nombre de capes:

  • PLURIESTRATIFICAT
  • MONOESTRATIFICAT
  • PSEUDOESTRATIFICAT

EPITELI GLANDULAR

Segons on van a parar:

  • GLÀNDULES EXOCRINES: a l'exterior del cos o dins del tub digestiu o respiratori.
  • GLÀNDULES ENDOCRINES: no tenen conducte excretor i els seus productes van a la sang.







sábado, 23 de noviembre de 2013

TEIXIT MUSCULAR

TIPUS DE TEIXITS MUSCULARS:
  • TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT: 
· Són cèl·lules molt llargues, gruixudes, de diàmetre uniforme.
· Nucli: excèntric, ovoide aplanat, amb o sense nuclèol evident, nombrosos per cada cèl · lula.
· Citoplasma: estriat (els miofilaments d'actina i miosina estan ordenats periòdicament), amb bandes fosques i
 clares.
· Es localitza en músculs voluntaris.                                                                                                            


  •   TEIXIT MUSCULAR LLIS:

· Són cèl·lules fusiformes, primes.
· Nucli: central, allargat, cromatina laxa, amb un o més nuclèols, en forma de "pur", un per cada cèl · lula.
· Citoplasma: uniforme, sense estriacions (conté miofilaments d'actina i miosina en desordre).
El múscul llis és involuntari, lent i forçat.
Es localitza en òrgans buits, excepte cor, com:
Aparell respiratori, aparell digestiu, aparell urinari, gots sanguinis, etc.
  • TEIXIT MUSCULAR CARDÍAC                                                                                                
· Són cèl·lules allargades, ramificades en els seus extrems.
· Nucli: ovoide, central, cromatina laxa.
· Citoplasma: amb fines estries (els miofilaments d'actina i miosina estan ordenats periòdicament), amb bandes fosques i clares.

Hi ha dues característiques típiques de la cèl·lula del múscul estriat cardíac:
· Espai perinuclear clar: al voltant del nucli hi ha una zona que no presenta estriacions, conté emmagatzemat glucogen, polisacàrid energètic font de glucosa, necessari per a la contracció muscular contínua.
· Disc intercalar: zona d'unió intercel que facilita el pas d'impuls nerviós d'una cèl · lula a una altra.

El múscul estriat cardíac té contracció involuntària, rítmica i espontània.
Es localitza al cor.








martes, 12 de noviembre de 2013

PRESENTACIÓ


Hui estrene el meu blog de classe per a biologia i espere que tota la informació que pose así ajude a altres persones amb dubtes de biologia.


CONCEPTE D'ÉSSER VIU

Un ésser viu és un conjunt de matèria orgànica organitzat en cèl·lules, que intercanvia matèria, energia informació amb el ambient, per tal de mantindres ordenat, créixer i reproduir-se.


NIVELLS D'ORGANITZACIÓ DELS ÉSSERS VIUS: diferència entre defecació, excreció i secreció


La defecació és expulsar fora del cos matèria no digerida, és un mètode de depuració que separa els sediments sòlids suspesós en un líquid.

La excreció és l'expulsió de productes del metabolisme a l'exterior de la cèl·lula on s'han acumulat.

La secreció és tirar fóra de la cèl·lula substàncies que complixen la seua funció fora.