DOI2013_Las vacunas: ¿cómo funcionan?

L'ANORÈXIA

1.Què és l'anorèxia?
1.2.Origen de la paraula anorèxia
2.Es caracteritza
2.1.Característiques
2.2.L'ús de fàrmacs
2.3.Alteracions psicològiques
3.Persones que la patixen
3.1.Edat i altura
3.2.L'anorèxia en els adolescents
4.Causes de la anorèxia
5.Síntomes de l'enfermetat
5.1.Altres típics
6.Trataments
7.L'anorèxia en l'Edat Mitjana
8.Vocabulari

1.Què és l'anorexia?

• La anorèxia és un trastorn de la conducta alimentària que supón una pèrdua de pes provocada pel propi malalt i porta a un d'inanició.
• L'anorèxia produix  del menjar per part del malal i la por obsesiva a engroixar.
• El seus orígens nosològics són molt antics, es conéixen casos descrits des de l'Edat Mitjana.
• En casos greus pot dessarrollar desnutrició, fam, amenòrrea i extenuació.

1.2.Orígen de la paraula

• El terme anorèxia prové del greg (an=negació) + (órexis=profit,fam) i s'emplea per a descriure la inapetència o falta d'apetit.

2.Es caracteritza 

• L'anorèxia és caracteritza pel temor a aumentar de pes, i per una percepció distorsionada i delirant del propi cos que fa que el malalt es veja gros encara quan el seu pes es troba per devall del recomanat.Per això inicia una disminució progressiva del pes mediant ayuns i la reducció de la ingesta d'aliments.

2.1.Característiques

1. Normalment comença amb l'eliminació dels hidrats de carboni.
2. Es rebutja les grasses, les proteínes i inclós els líquids, portant a casos de deshidratació externa.
3. Pèrdua de la menstruació.
4. El cabells es cauen.
5. La pell es seca.
6. Els dits s'estropegen degut als àcids estòmacals.

2.2.L'ús de fàrmacs

• A l'eliminació de nutrients, se li poden sumar altres conductes associades com la utilització de diurètics, laxants,purgues,vòmits provocats o excés d'exercici físic.
• Les persones afectades poden perdre des d'un 15 a un 50%, del seu pes corporal, en els casos més crítics.

2.3.Alteracions psicològiques

• Aquesta enfermetat es sol associar amb alteracions psicològiques greus que provoquen cambis de comportament, de la conducta emocional i una estigmatizació del cos.

3.Persones que la patixen

• Ara hi ha casos d'anorèxia més a sovint:

1. Es registren 4 casos per cada 1.000 persones.
2. Solen aparéixer aquest transtorn entre els 12 i els 25 anys, però solen donar-se més casos d'adolescents entre els 12 i els 17 anys.
3. Per damunt dels 40 anys és molt poc freqüent.
4. La seua prevalència s'ha establit en un cas per cada 100 o 250 habitants.

3.1.Edat i altura

• Les persones diagnosticades presenten un índex de massa corporal i pes molt inferiors a la seua edat i altura(per davall de 18-19kg es considera baix pes i de 17 infrapes).       Aquest baix índex de pes ve ocasionat per la privació alimentària i fer exercici extenuantment.

3.2.L'anorèxia en els adolescents

• Sol ocorrer aquesta enfermetat als adolescent entre 12 i 17 anys, però és més freqüènt en el sexe femení.
• Els adolescents són més vulnerables a aquest transtorn ja que els importa i els afecta l'opinió dels demés, també són més vulnerables perquè hi ha factors de risc:

1. Una gran sensibilitat a l'opiniós dels demés.
2. Una certa inseguritat respecte al que els agrada.
3. El que volen es que els demés els porten a la moda.
4. Cambis físics que fan dudar del propi aspecte.
5. Molt de temps lliure per a consumir molta telvisió i ser el blanc favorit de la publicitat, per a vendre productes milacle...

4.Causes de l'anorèxia

• La seua causa és desconeguda, però els factors socials paréixen importants. Encara que hi ha molts factors socioculturals que poden desencadenar-la, és probable que una part de la població tinga una major predisposició física a sofrir aquest transtorn, independentment de la presió que puga exercir l'entorn. Per ell existeixen factors generals que s'associen a un factor desencadenant o ceerta vulnerabilitat biològica, que es el que precipita el desenvolupament de l'enfermetat.

1. La pròpia obesitat del malalt.
2. Obesitat materna.
3. Mort o enfermetat d'un ésser volgut.
4. Separació dels pares.
5. Allunyament de l'hogar.
6. Fracàs escolar.
7. Accidents.
8. Successos traumàtics.

5.Símptomes de l'enfermetat

• Aquesta patología es caracteritza per uan pèrdua significativa de pes provocada pel propi malalt i per una percepció errònea del propi cos. Els síntomes que determinen l'aparició de la malaltia:

1. Rebuig a mantindre el pes per damunt del mínim adecuat a l'edat i la mesura.
2. Experimentar l'extrenyiment,amenòrrea,dolor abdominal,vòmits...

• Es la familia qui detecta els síntomes i donen la veu d'alarma.

1. Preocupació pels components calòrics dels aliments.
2. Constant sensació de fred.
3. Utilització de trampes per evitar el menjar.
4. L'hiperactivitat.

5.1.Altres trets típics

• Si als símptomes mencionats anteriorment se'ls sumen altres tres típics com la irritabilitat, la depressió i els trastorns emocionals o de la personalitat.En aquesta patología s'observen nombrosos trastorns coginitius que es centren en els aliments, el pes i l'aspecte físic:

1. Abstraccions selectives.
2. Supersticions.
3. Pensament dicotòmic.

• En quant a les conseqüències clíniques:

1. Les pulsacions cardiàques redueixen.
2. Baixa la presió arterial.
3. Anèmia.
4. Problemes amb els dents i els edemés perifèrics.
5. Estrenyiment crònic.

6.Trataments

• Els objectius globals del tratament són la correcció de la malnutrició i els trastorns psíquics del pacients.
• Són aconsellables els trataments ambulatoris.
• Els trataments són:

1. L'ingrés en un centre mèdic es necessari quan:
2. La desnutrició és molt greu i hi ha alteracions en els signes vitals.
3. Quan s'agreugen els desòrdens psíquics.
4. El tratament és eficaç en el ambulatori quan:
5. Es detecta de manera precoç.
6. No hi ha episodis de bulimia ni vòmits i existeix un compromis familiar de cooperació.

7.L'anorèxia en l'Edat Mitjana

• En l'Edat Mitjana, una èoca en que els valors religiosos estaven molt arraigats en les persones, l'anorèxia era vista com una meta espitritual a arribar, de fet, es va parlar de la "santa anorèxia" i la "dejuna ascètica" en un periòde històric en el qual es perseguix amb freqüència la recerca de les virtuds espirituals mitjançant la mortificació del cos.
• Les víctimes il·lustres de la malaltia eren en eixe moment dones santes que es van convertir més tard. Buscant un "matrimoni amb Crist" es negaven al menjar, entre estes dones estaven:

1. Santa Catalina de Siena
2. La beata Àngela de Foligno

8.Vocabulari

• Ascètic:relatiu a aquest exercici i pràctica.
• Amenòrrea:enfermetat que consisteix en la supresió del flux menstrual.
• Dicotòmic:divisió d'una part del cos en dos.
• Edemés:inflor blana d'una part del cos, que cedix a la presií i es ocasionada per la serositat infiltrada en el teixit cèl·lular.
• Estigmatizació:afrontar,infamar.
• Extenuació:debilitació de forces materials.
• Inanició:debilitat per falta d'aliments.
• Nosològics:part de la medicina que diferència enfermetats.
• Purgues:medicina que es pren per a defecar.

BIBLIOGRAFIA

• Wikipèdia
• DMedicina.com
• Anorexia i bulimia
• Diccionario RAE

SALUT I MALALTIES

Estar sà és tindre un estat de benestar físic, mental i social amb plena capacitat funcional.

Hi ha diversos elements que influeixen en la salut d'una persona:

• La seua biologia en la qual no pot influir l'ésser humà.
• El seu entorn social que pot elegir cadascú el seu, però depenent de la seua situació econòmica.
• El sistema sanitari depén del país en que es trobé la persona malalta i moltes vegades també depén si té seguretat social.
• El seu estil de vida.

Les malalties es divideixen en tres grups:

• PSIQUÍQUES:afecten a la ment com la depressió i la esquizofrènia.
• SOMÀTIQUES:afecten al cos.Hi ha contagioses(infeccions) com la malària que és un protozou, i estan les no contagioses que poden ser hereditàries com la diabetes o no hereditàries com la trombosi.
• PSICOSOMÀTIQUES:s'originen a la ment però acaben afectant al cos com l'anorexia i la bulimia.

DINS DE LES CÈL·LULES

CONCEPTES

1.MEMBRANA CÈL·LULAR:formada per fosfolípids i proteïnes.
2.NUCLI:la substància fibrosa que ompli el nucli es diu cromatina i està formada per ADN i proteïnes.
3.MEMBRANA NUCLEAR:el nucli té doble membrana amb porus.
4.NUCLÈOL:zona més densa del nucli on es formen els ribosomes.
5.RIBOSOMES:fabriquen proteïnes.
6.RETICLE ENDOPLASMÀTIC RUGÓS:té aspecte rugós perquè té ribosomes apegats.Rep les proteïnes i les condueix a l'aparell de Golgi.
7.LISOSOMES:són enzims digestius.
8.MITOCONDRIS:fa la respiració cèl·lular.
9.RETICLE ENDOPLASMÀTIC LLIS:processa els lípids i els condueix fins a l'aparell de Golgi.
10.CITOPLASMA:és el gel on es fan gran part de les reaccions del metabolisme.
11.MICROTÚBULS:són els responsables del moviment i de la forma de la cèl·lula.El conjunt de microtúbuls i microfilaments és el citoesquelet.
12.CENTRIOLS:dirigeixen la formació de microtúbuls i de cilis i flagels, controlen el seu creixement.
13.APARELL DE GOLGI:processa totes les substàncies,procedents del reticle que han de ser segregades.
14.VESÍCULES D'ENDOCITOSI:la membrana es deforma i incorpora nutrients.
15.VESÍCULES D'EXOCITOSI:l'aparell de Golgi forma vesícules que ixen fonent-se amb la membrana.

TEIXIT NERVIÓS

S'origina des del ectoderma i els seus principals components són les cèl·lules, envoltades d'escàs material intercel·lular. Les cèl·lules són de dues classes diferents: neurones o cèl·lules nervioses i neuròglia o cèl·lules de sosteniment.

LES NEURONES

Són les cèl·lules funcionals del teixit nerviós. Les neurones s'interconecten formant reds de comunicació que transmeten senyals per zones definides del sistema nerviós.
La forma i estructura de cada neurona es relaciona amb la seua funció específica:

rebre senyals des de receptors sensorials

conduir aquests senyals com impulsos nerviosos, que consisteixen en canvis en la polaritat elèctrica a nivell de la seva membrana cel·lular

transmetre els senyals a altres neurones o cèl·lules efectorasEn cada neurona hi ha quatre zones diferents

el pericarion que és la zona de la cèl·lula on s'ubica el nucli i des del qual neixen dos tipus de prolongacions

les dendrites que són nombroses i augmenten l'àrea de superfície cel·lular disponible per rebre informació des dels terminals axónicos d'altres neurones

 l'axó que naix únic i condueix l'impuls nerviós d'aquesta neurona cap a altres cèl lules ramificant en la seva porció terminal

LES DENDRITES

Les dendrites són les prolongacions ramificades que surten del cos d'una neurona i per les quals rep els impulsos nerviosos d'altres neurones a través de les sinapsis.

L'AXÓ

És la prolongació d'una neurona que condueix els impulsos a partir del cos cel·lular amb possible alliberament de substàncies transmissores.

TEIXITS CONNECTIUS

La seva funció de farciment, ocupant els espais entre altres teixits i entre òrgans, i de sosteniment de l'organisme.

Hi ha diversos tipus de teixits connectius:

TEIXIT CONJUNTIU:Es caracteritza per presentar diversos tipus de cèl·lules separades per abundant material intercel·lular.Els teixits conjuntius exerceixen les funcions de sosteniment, farcit, emmagatzematge, transport, defensa i reparació.

TEIXIT CARTILAGINÓS:És elàstic, no té vasos sanguinis.Les cèl·lules estàn agrupades en famílies envoltades en una substància elàstica que els permet moure's.

TEIXIT OSSI:Són cèl·lules envoltades per cristalls de sals minerals que créixen al voltant d'una fibra de colàgen. Es caracteritza per la seua rigidesa i la seua gran resistència tant a la tracció com a la compressió.

SANG:És un teixit líquid que recorre l'organisme, a través dels vasos sanguínis, transportant cèl·lules i tots els elements necessaris per a realitzar les seues funcions vital.

TEIXIT EPITELIAL

Són els teixits que s'encarreguen de recobrir els òrgans.

A l'interior del cos, el teixit epitelial no té funció de protecció mecànica, només fa aïllament químic.

Conceptes:

• Epidermis:és el conjunt de capes externes de la pell.
• Epiteli:l'anomenem així perquè recobreix, però l'epiteli dels vasos sanguinis es diu endoteli perquè està dins del cos.

Hi ha diferents tipus de teixits epitelials:

EPITELI DE REVESTIMENT

Es classifica segons el nombre de capes:

• PLURIESTRATIFICAT
• MONOESTRATIFICAT
• PSEUDOESTRATIFICAT

EPITELI GLANDULAR

Segons on van a parar:

• GLÀNDULES EXOCRINES: a l'exterior del cos o dins del tub digestiu o respiratori.
• GLÀNDULES ENDOCRINES: no tenen conducte excretor i els seus productes van a la sang.

TEIXIT MUSCULAR

TIPUS DE TEIXITS MUSCULARS:

• TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT: 

· Són cèl·lules molt llargues, gruixudes, de diàmetre uniforme.
· Nucli: excèntric, ovoide aplanat, amb o sense nuclèol evident, nombrosos per cada cèl · lula.
· Citoplasma: estriat (els miofilaments d'actina i miosina estan ordenats periòdicament), amb bandes fosques i
 clares.
· Es localitza en músculs voluntaris.                                                                                                            

•   TEIXIT MUSCULAR LLIS:

· Són cèl·lules fusiformes, primes.

· Nucli: central, allargat, cromatina laxa, amb un o més nuclèols, en forma de "pur", un per cada cèl · lula.

· Citoplasma: uniforme, sense estriacions (conté miofilaments d'actina i miosina en desordre).

El múscul llis és involuntari, lent i forçat.

Es localitza en òrgans buits, excepte cor, com:

Aparell respiratori, aparell digestiu, aparell urinari, gots sanguinis, etc.

• TEIXIT MUSCULAR CARDÍAC                                                                                                

· Són cèl·lules allargades, ramificades en els seus extrems.

· Nucli: ovoide, central, cromatina laxa.

· Citoplasma: amb fines estries (els miofilaments d'actina i miosina estan ordenats periòdicament), amb bandes fosques i clares.

Hi ha dues característiques típiques de la cèl·lula del múscul estriat cardíac:

· Espai perinuclear clar: al voltant del nucli hi ha una zona que no presenta estriacions, conté emmagatzemat glucogen, polisacàrid energètic font de glucosa, necessari per a la contracció muscular contínua.

· Disc intercalar: zona d'unió intercel que facilita el pas d'impuls nerviós d'una cèl · lula a una altra.

El múscul estriat cardíac té contracció involuntària, rítmica i espontània.

Es localitza al cor.

PRESENTACIÓ

Hui estrene el meu blog de classe per a biologia i espere que tota la informació que pose así ajude a altres persones amb dubtes de biologia.


CONCEPTE D'ÉSSER VIU

Un ésser viu és un conjunt de matèria orgànica organitzat en cèl·lules, que intercanvia matèria, energia i informació amb el ambient, per tal de mantindres ordenat, créixer i reproduir-se.


NIVELLS D'ORGANITZACIÓ DELS ÉSSERS VIUS: diferència entre defecació, excreció i secreció


La defecació és expulsar fora del cos matèria no digerida, és un mètode de depuració que separa els sediments sòlids suspesós en un líquid.

La excreció és l'expulsió de productes del metabolisme a l'exterior de la cèl·lula on s'han acumulat.

La secreció és tirar fóra de la cèl·lula substàncies que complixen la seua funció fora.